|
La
idea-clau per a l'organització dels Problemes
a l'esprint
L'objectiu
de l'activitat és oferir unes propostes de reptes matemàtic per a
facilitar el treball en grup i col·laboratiu, perquè l'alumnat passi
una bona estona fent matemàtiques.
En el marc d'aquest objectiu és lògic que cada centre organitzi la
participació de la manera que s'adigui més amb les seves
característiques i amb la possibilitat d'inserir els Problemes a l'esprint en
un marc didàctic. Tanmateix la comissió organitzadora creu important
comentar que, per tal d'arribar a l'encert total en les respostes als
problemes plantejats (cosa que, evidentment, fa més reeixida la
feina dels alumnes participants) és important tenir en compte
l'estructura de la proposta que e sfa.
- En
la primera part de l'activitat
es recomana que l'equip es subdivideixi i que un subgrup treballi els
quatre problemes "de la branca d'olivera" i un altre subgrup els quatre problemes "del colom de
la pau" que són a priori
un poquet més difícils que
els altres. Cada subgrup ha de passar informació numèrica a l'altre
però el suggeriment és que cada subgrup se centri en "els seus"
quatre problemes.
- L'estructura
de l'activitat suggereix que, per
acabar, tot el grup treballi conjuntament els dos reptes finals
- Idea-clau: confrontar resultats i compartir
la feina.
La idea amb què, ja fa uns quants anys, vam dissenyar els
problemes a l'esprint es basa en la col·laboració: es tracta de
comparar resultats als qual han arribat diferents components de l'equip i eventualment debatre "a veure qui ho
té bé" i, sobre tot, entendre el "per què"
Des
de la comissió pensem que aquesta idea encaixa millor amb un o dos
equips per centre (un equip = un grup d'alumnes treballant en una
aula), això sí treballant en petites agrupacions, que intercanvien informació i la
comenten fins a arribar a la "resposta bona", que no pas en el fet que
cada subgrup actui com un equip amb la seva contrasenya.
Concretem-ho amb un exemple, numèricament. Imaginem que tenim 24 alumnes per participar en l'activitat.
- Opció 1. Un equip, una contrasenya. .
L'equip es divideix en sis grups de 4 alumnes cadascun. Tres
d'aquests grups treballen els problemes "de la branca d'olivera" i
confronten les solucions a què arriben i intercanvien resultats i
camins de solució, fins que entre tots han arribat al convenciment de
quins són els "resultats bons". Aleshores envien les solucions.
Semblantment fan els altres tres grups amb els problemes "del colom de
la pau". En acabat tots els grups treballen els dos reptes finals
i debaten i col·laboren fins que creuen que han arribat a les
solucions...i les envien.
- Opció
2. Sis equips de 4 alumnes, sis contrasenyes. Amb un nombre petit
d'alumnes és difícil repartir la feina tal com s'ha indicat. Els
membres d el'equip t"han de treballar" tots els problemes. No hi ha la
confrontació de resultats abans d'enviar-los i, com a conseqüència,
s'allarga el temps de concurs i costa molt més d'arribar a
l'encert i acabar la participació més contents.
És
clar que la ocmisisó opta, decidiament, per recomanar la primera opció.
És ben segur que hi ha centres que poden raonar que per a la seva tasca
didàctica creuen millor la segona opció (treball independent en grups
petits)... però això fa que les estadístiques globals d'encert en el
concurs (i potser també la satisfacció en la participació?) es vegin
alterades. Sigui com sigui... ànim per a la tasca matemàtica!
|
|
